ÁLVAREZ
LLANO, Ánxel
(1958)
Nació Ánxel Álvarez Llano en Boo, Ayer, en 1958.
Estudió Filoloxía Hispánica na Universidá d’Uviéu y collaboró en diverses publicaciones
periódiques como Hojas Universitarias,
Santa Casa, Lletres Asturianes y La
Voz de Ayer. Ye autor de tres llibros de poemes: Les agües muertes (1994), Vieyos
fuebos, fresques cenices (1995), y Güespede
del silenciu (1996).
Como
editor lliterariu iguó en 1994 l’Antoloxía
del cuentu asturianu contemporáneu, una amuesa de relatos de doce autores
de les dos xeneraciones del Surdimientu qu’Álvarez Llano acompaña d’una breve
introducción y una reseña crítica de los escritores antologaos. En 1998 traduxo
al asturiano la novela de Fulgencio Argüelles Lletaníes de lluvia.
La
obra poética del autor ayeranu transita los caminos d’un simbolismu pasáu pola
peñera de les vanguardies, sobremanera del surrealismu, pa construir un
discursu estéticu de posu fondamente amorosu y sentimental.
BIBLIOGRAFÍA
Creación
Álvarez Llano, Ánxel
Les agües muertes / Ánxel Álvarez Llano. —
Mieres : Editora del Norte, 1994. — 40 p. ; 24 cm. — (Poesía asturiana ; 4)
ISBN 84-88660-11-1I
Álvarez Llano, Ánxel
Vieyos fuebos, fresques cenices / Ánxel Álvarez
Llano. — Mieres : Editora del Norte, 1995. — 37 p. ; 24 cm. — (Poesía asturiana
; 8)
ISBN 84-88660-27-8
Álvarez Llano, Ánxel
Güéspede del silenciu / Ánxel Álvarez Llano.—
Mieres : Editora del Norte, 1996. — 59
p. ; 24 cm. — (Poesía asturiana ; 10)
ISBN 84-88660-35-9
Traducción
Argüelles, Fulgencio
Lletaníes de lluvia : novela / Fulgencio
Argüelles ; traducción d'Anxel Alvarez Llano. — Mieres : Editora del Norte, 1998.
— 281 p. ; 22 cm. — (Contemporáneos de narrativa ; 9)
ISBN
84-88660-62-6
Edición lliteraria
Antoloxía del cuentu asturianu contemporáneu /
Edición y introducción d’Ánxel Álvarez Llano. — Mieres : Editora del Norte,
1994. — 152 p. ; 21 cm. — (Narrativa asturiana ; 6).
ISBN 84-88660-12-X
ANTOLOXÍA
EL VINU que bebí nos llabios de la nueche
faise rancio, nun tien tastu a roses y lloréu,
ye l’agrín posu de los vasos
que refugué perdayuri.
Por eso nun t’escaezas de mí, tiempu
qu’arreblagues pencima los díes y la memoria
y dame’l velenu ingrientu que taraza
dame l’abrazu infinitible y mortal
y déxame nel sable del escosu mar
pa que les incendiaes gaviotes de la tarde
quemen los caberos barcos
qu’al debalu agüeyo tres el borrín
pa que’l naufraxu seya la ufierta
que siempre quixi facer a los dioses.
PIESLLA la puerta, zuna inxeme
qu’enduvielles los suaños
y abluques la velea
y déxame ver la lluz
qu’enantes que lluz foi fuebu
nos güeyos de los amantes,
foi la mar d’espeyu roxu
dexándose amasuñar pola nueche,
foi un ábanu d’estrelles
al abellugu l’amanecerín
del cálidu branu.
(De Les
agües muertes)