ÁLVAREZ LLANO, Ánxel

(1958)

 

Nació Ánxel Álvarez Llano en Boo, Ayer, en 1958. Estudió Filoloxía Hispánica na Universidá d’Uviéu y collaboró en diverses publicaciones periódiques como Hojas Universitarias, Santa Casa, Lletres Asturianes y La Voz de Ayer. Ye autor de tres llibros de poemes: Les agües muertes (1994), Vieyos fuebos, fresques cenices (1995), y Güespede del silenciu (1996).

   Como editor lliterariu iguó en 1994 l’Antoloxía del cuentu asturianu contemporáneu, una amuesa de relatos de doce autores de les dos xeneraciones del Surdimientu qu’Álvarez Llano acompaña d’una breve introducción y una reseña crítica de los escritores antologaos. En 1998 traduxo al asturiano la novela de Fulgencio Argüelles Lletaníes de lluvia.

   La obra poética del autor ayeranu transita los caminos d’un simbolismu pasáu pola peñera de les vanguardies, sobremanera del surrealismu, pa construir un discursu estéticu de posu fondamente amorosu y sentimental.

 

 

 

BIBLIOGRAFÍA

 

Creación

 

Álvarez Llano, Ánxel

Les agües muertes / Ánxel Álvarez Llano. — Mieres : Editora del Norte, 1994. — 40 p. ; 24 cm. — (Poesía asturiana ; 4)

ISBN 84-88660-11-1I

 

Álvarez Llano, Ánxel

Vieyos fuebos, fresques cenices / Ánxel Álvarez Llano. — Mieres : Editora del Norte, 1995. — 37 p. ; 24 cm. — (Poesía asturiana ; 8)

ISBN 84-88660-27-8

 

Álvarez Llano, Ánxel

Güéspede del silenciu / Ánxel Álvarez Llano.— Mieres  : Editora del Norte, 1996. — 59 p. ; 24 cm. — (Poesía asturiana ; 10)

ISBN 84-88660-35-9

 

 

Traducción

 

Argüelles, Fulgencio

Lletaníes de lluvia : novela / Fulgencio Argüelles ; traducción d'Anxel Alvarez Llano. — Mieres : Editora del Norte, 1998. — 281 p. ; 22 cm. — (Contemporáneos de narrativa ; 9)

ISBN 84-88660-62-6

 

 

Edición lliteraria

 

Antoloxía del cuentu asturianu contemporáneu / Edición y introducción d’Ánxel Álvarez Llano. — Mieres : Editora del Norte, 1994. — 152 p. ; 21 cm. — (Narrativa asturiana ; 6).

ISBN 84-88660-12-X

 

 

 

 

ANTOLOXÍA

 

 

EL VINU que bebí nos llabios de la nueche

faise rancio, nun tien tastu a roses y lloréu,

ye l’agrín posu de los vasos

que refugué perdayuri.

Por eso nun t’escaezas de mí, tiempu

qu’arreblagues pencima los díes y la memoria

y dame’l velenu ingrientu que taraza

dame l’abrazu infinitible y mortal

y déxame nel sable del escosu mar

pa que les incendiaes gaviotes de la tarde

quemen los caberos barcos

qu’al debalu agüeyo tres el borrín

pa que’l naufraxu seya la ufierta

que siempre quixi facer a los dioses.

 

 

 

PIESLLA la puerta, zuna inxeme

qu’enduvielles los suaños

y abluques la velea

y déxame ver la lluz

qu’enantes que lluz foi fuebu

nos güeyos de los amantes,

foi la mar d’espeyu roxu

dexándose amasuñar pola nueche,

foi un ábanu d’estrelles

al abellugu l’amanecerín

del cálidu branu.

 

                   (De Les agües muertes)