FERNÁNDEZ
MARQUÉS, Ana
(1962)
Nació
en la Pola Llaviana en 1962 y residente en Xixón, Ana Fernández Marqués ganó’l
premiu “Llectures pa razapos” de l’Academia de la Llingua de 1983, col cuentu Sumi, un relatu pa primeros llectores
ilustráu por ella mesma col estilu de los vieyos cuadernos infantiles.
En 1986 gana tamién el concursu “Cuentos
del mar” entamáu pol Ayuntamientu de Carreñu. En 1995 publica, coles máxiques
ilustraciones d’Alberto Álvarez Peña, La
Serena, un prestosu relatu de resonancies mítiques.
BIBLIOGRAFÍA
Fernández
Marqués, Ana
La serena / Ana
Fdez. Marqués ; debuxos de Alberto Álvarez Peña. -- Uvieú : AYDA, 1995. -- 28 p. : il. col. ; 31 cm
ISBN
84-605-4541-5
Fernández
Marqués, Ana
Sumi / Ana
Fernández Marqués.. -- Uviéu : Academia de la Llingua Asturiana, 1983. -- 11 p.
: il. col. ; 20 cm.. -- (Escolín ; 9)
ISBN
84-600-3333-3
ANTOLOXÍA
LA SERENA
Esto ye la hestoria d’una serena
piquiñina que s’aburría abondu nel fondu la mar. Tenía una siella corales na
que se sentaba a reposar de ralu en ralu. Un dií foi, comu siempre, a la biesca
les meduses y sentóse na so siella. Acabante d’asiellase, durmióse, y yá nun
pudo ver les estrelles marines, nin les meduses que sortieren aquel díi, y
qu’enllenaron el fondu la mar de tolos collores del arcu la vieya.
L’ocle xugaba col so pelu al sonsón les
corrientes marines. Un cascoxu facía por xubir —qué descaru— pela so cola,
mentantu qu’un piñu d’oricios xugaben al cascayu. Tinía un suañu tan fondu
qu’ensiquiera se dio cuenta del tiempu que pasaba.
Pero nun creyáis que taba malina, non, lo
que pasaba yera que tinía unos suaños endemasiadamente prestosos comu pa esconsoñar...
Suañaba que yera ocle verdi. Añada peles
corrientes marines. Abanicada pela cola d’infinitos pexes multiculores.
Espolletando fuertemente aferrada a la roca. Enrobiellándose y
desenrobiellándose. Descansando al rimu de sos iguales. Yera ocle de vida sele
y dolce.
(... /
...)