GONZÁLEZ PRIETO, Francisco (Pachu’l Péritu)

 

(1859-1937)

 

Conocíu pol alcuñu de Pachu’l Péritu, nació Francisco González Prieto en Xixón en 1859. De formación autodidacta, exerció de tipógrafu y barberu na so villa natal. Fundó y dirixó los selmanarios Ixuxú (1901) y El Astur (1902), de calter rexonalista y atarambicaos d’una ideoloxía ultraconservadora y ultracatólica.

    Polemista incansable y faciendo gala del so alcuñu “péritu” nos más diversos saberes (anque de manera poco atenta y malcuriosa), Francisco González Prieto fue ún de los fundadores de l’Academia Asturiana d’Artes y Lletres, na qu’ocupó’l cargu d’archiveru–bibliotecariu. Ye autor de miles de versos en llingua asturiana. En vida publicó L’antroxu (1889), El cuintu la xana (1895), L’Astur (1904) y La vida asturiana en un cientu de sonetos (1921). Falleció nel asilu de La Pola Sieru en 1937.

 

 

 

BIBLIOGRAFÍA

 

Creación

 

González Prieto, Francisco (Pachu’l Péritu)

Romances moriscos / Pachu’l Péritu. — Gijón : Tip. La Industria, 1900. — 57 p. ; 15 cm. — Premio de mención honorifica en la Exposicion Regional de Gijon, 1899.

 

González Prieto, Francisco (Pachu’l Péritu)

La vida asturiana, nun cientu de sonetos / Francisco González Prieto. — Uviéu : Academia de la Llingua Asturiana, 1990. — 6, VI, 118 p. ; 21 cm. — (Llibrería facsimilar ; 5). —Reprod. facs. de la ed de: Gijón : Imp. La Victoria.

ISBN 84-86936-20-9

 

González Prieto, Francisco (Pachu’l Péritu)

L’Antroxu; El Cuintu de la Xana / Francisco González Prieto. — Uviéu : Academia de la Llingua Asturiana, 1993. — 74 p. ; 16 cm. — (Llibrería facsimilar ; 19). — Reprod. facs. de la ed. de: Gijón : Imp. de A. Blanco, 1889. Reprod. facs. de la ed. de:. Gijón : Imp. de la

Industria, 1895.

ISBN 84-86936-91-8

 

 

Bibliografía

 

Carmen Díaz Castañón, “Francisco González Prieto”. En: Literatura asturiana en bable, Salinas, Ayalga, 1980, pp. 118–121.

 

Antón García, “Francisco González Prieto”. En: Lliteratura asturiana nel tiempu, Uviéu : Conseyería d’Educación, 1994, pp. 86–88.

 

 

 

ANTOLOXÍA

 

El Bable

 

 

Isti duce falar de los astures

Contién abondes voces celto–iberes,

Greco llatines, gótiques, caseres,

Coyendo del romance les ulás pures.

 

Del provenzal y l’árabe, y mestures

D’italianu y francés pa menesteres,

Que mezclándose toes de maneres

Formen l’idioma pa dicer tenrures.

 

Pa galantiar los mozos pela aldea,

O platicar del campu y sos llabores,

O al par del llar si un vieyu venerable

 

Con histories y cuintos nos ricrea,

Con puesíes, y páxarros, y flores,

Diches y penes en sabrosu bable.

 

 

                           (De La vida asturianan nun cientu de sonetos)